Una altra diada amb el mandat de l’1 d’octubre sense complir
Ens volen dividits i efectivament els partits polítics que
conformen la majoria parlamentària, estan dividits.
Incapaços de consensuar cap mena d’unitat d’acció.
Un PDeCAT que mai ha volgut la independència, una ERC
lligada als socialistes del PSOE com ja ho va estar en el
tripartit i finalment la CUP que tampoc està per pactar amb
ningú que no faci exactament el que ells farien si guanyessin
les eleccions. (Això sense haver-les guanyat mai)
Trista imatge dels que lluiten per guanyar escons sota
l’atenta mirada somrient d’aquells que ens neguen els drets
més bàsics. Avui he sortit amb la càmera i he vist una
bellugadissa de gent cercant informació, escoltant les
anàlisis dels oradors, intentant trobar alternatives per tal
que, els qui controlen el poder perdin una part del seu
domini amb les campanyes de consum.
He vist un poble actiu que no es resigna ni sembla disposat a
esperar el degoteig de judicis i sentències arbitràries que
vindran sota el sopluig de la del suprem. Espanya ens té
reservats centenars de causes obertes i per encetar encara,
per escarnir persones per haver gosat organitzar i votar l’1
d’octubre. He vist gent jove reunida a lloc alternatiu a la
mateixa hora de la gran marxa de l’ANC, amb menys
samarretes però amb les idees clares.
No era una festa, era una reivindicació, pacífica, legítima i
l’exigència que es compleixi la voluntat del poble expressada
sobirana a les urnes.
Si la gent manté aquesta actitud, s’equivoca qui pensi que el
poble Català acatarà submís tres-cents anys més.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
